Hi ha altres condicionants que poden ser determinants en el futur del tema de l’amnistia (i altres) i són de caràcter polític i econòmic.

És una informació veraç que Sánchez té una majoria per a governar?
És un govern inviable i d’enorme cost per a la democràcia, l’economia i els ciutadans.

Els partits que han votat per Sánchez no ho han fet per un programa comú. Cadascun creu que aquesta vegada si que complirà el que els ha promès i a més, tenen programes i interessos contradictoris.

Els que gestionen les Comunitats Autònomes que han fet costat a Sánchez, Canàries; Astúries i Castella-la Manxa, estan entre les més beneficiades de l’actual model de finançament.  De debò es creuen que si canvien de model no els perjudicarà?  I als de l’Espanya buida? Quin futur els espera als seus polítics?

*El problema del polític no és el que cobra sinó el mal que fa a la societat quan és un incompetent.

*Per què ens queixem de la corrupció generalitzada si permetem als polítics que guanyaven les eleccions que es repartissin l’Estat com un botí, com si estiguéssim a l’edat mitjana i no com als països democràtics avançats, en els que es considera que és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens?

El passat 3 d’octubre, a La Vanguardia i sota el titular “SOS de l’alcalde de Tarragona a l’oposició per a salvar la fallida” hi havia un text del qual traiem el següent: “L’alcalde de Tarragona, el socialista Rubén Viñuales, ha anunciat aquest matí que l’ajuntament de la ciutat està en risc de fallida”.

Al seu judici, “l’increment de l’IPC, l’augment del preu de l’energia, els interessos, la inflació i l’increment d’un 3% del salari dels funcionaris” són les possibles causes de la situació econòmica.

Nessitem, amb la finalitat de resoldre els nostres greus problemes econòmics i socials i aconseguir un nivell de qualitat democràtic homologable amb el de la UE, precisem d’una concertació dels partits més representatius. Sánchez no sembla estar d’acord amb això.
Molt pocs mitjans es plantegen els efectes de la continuació d’un govern de Sánchez amb els socis i suports de l’anterior legislatura. 

“Una societat que ha abandonat el magisteri dels més savis i experts perquè li semblen seriosos, avorrits i exigents i s’ha deixat seduir pels mediocres perquè són més divertits, atractius i estan més d’acord amb ells, no pot aspirar a tenir una democràcia que estigui, en qualitat, entre les millors”.

El 2 de novembre de 2015 va morir Joaquim Muns (1935-2015), Catedràtic d’O.E.I. a la UB, Premi d’Economia Rei Joan Carles I, Creu de Sant Jordi... Va ser director executiu del FMI (proposat per Fuentes Quintana i Varela), va formar part del primer Consell d’assessors econòmics del Vaticà, la Comissió Europea li va concedir el títol de Catedràtic Jean Monnet d’integració europea, va formar part del Consell de Govern del Banc d’Espanya, va ser director executiu del Banc Mundial i fins i tot va participar com a independent en les llistes de CiU a les eleccions europees, a proposta de Jordi Pujol, el 1987.