Aquest govern de Sánchez sembla un calc del de Zapatero.
    Els que es consideren més experts en economia del govern van fer a principis de març del 2020, un diagnòstic semblant i equivocat. Calviño: “els impactes previstos serien poc significatius i transitoris” i en el mateix sentit, Escrivá a El Mundo: “els efectes són incerts, però són temporals i transitoris i seran seguits d’una recuperació”. Em van recordar la famosa frase de Solbes el 17/8/2007: “els efectes de la crisi hipotecària estatunidenca tindrà un impacte relativament petit en l’economia”. Res a veure amb el diagnòstic del governador del Banc d’Espanya, el gran economista Pablo Hernández de Cos, que ens va prevenir d’“un impacte sense precedents per la crisi del coronavirus”.

    “El problema d’un polític no és el que cobra, sinó el mal que fa a la societat quan és un incompetent”

    Les conseqüències del control dels lloguers a Catalunya, les vam tractar en un article que publicàrem, a finals del 2020. Al final d’aquest, vam fer la següent reflexió:
    “És molt important, si volen solucionar els problemes “reals i bàsics” de la societat (no només els electorals dels gestors polítics), avaluar el cost de les lleis i també fer un seguiment dels seus efectes. Perquè, els uns i els altres, recauen sobre els ciutadans.

    El que ens passa era previsible. En la meva “crònica de la pandèmia”, el 20 de desembre de 2020, tinc el següent escrit:
    “Hi ha 3 periòdics que coincideixen en les seves portades, titulars i fins i tot en editorials, El País, La Vanguardia i El Periódico, tots en una línia de defensa ideològica semblant.
    No és casualitat, per tant, que el dia 27 de setembre passat La Vanguardia, en un editorial “El CGPJ i la justícia, sota sospita”, inclou una argumentació semblant: “Tampoc és ociós recordar que el CGPJ en funcions no reflecteix l’actual composició de les Corts Generals, tal com marca la legislació vigent, sinó de l’època en què era president del govern el popular Mariano Rajoy, la qual cosa és sens dubte irregular”.

    La denúncia de la corrupció pels mitjans, completa no selectiva

    En el camí a l’eliminació de la corrupció, ajudaria molt que canviessin radicalment d’actitud els sectors de la informació que han tingut un comportament professional decebedor, sobretot durant el període de la bombolla immobiliària, on va ser l’epicentre de la gran crisi i la corrupció.

    Aquests textos són una selecció del meu llibre Sobre lo que he aprendido escribiendo sobre economía y política al llarg dels meus anys d’escriptor. Espero, en articles futurs, fer una ampliació amb la resta

    * Quin gran país seríem, si triéssim millor als polítics! 
    * Per què ens queixem de la falta de competència de tants dirigents polítics si acceptem el seu nomenament per a exercir funcions en les que no estaven capacitats, sense fer cap crítica?

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu