Sánchez està en un laberint, juntament amb el sector informatiu, intel·lectual i social que li segueix i secunda tan cegament.
Els partits que van votar per Sánchez no ho han fet per un programa comú. Cadascun creu que aquesta vegada sí que complirà el que els ha promès i a més, tenen programes i interessos contradictoris. I necessita els vots de tots.
Sánchez, si continua depenent dels mateixos socis, no podrà complir els compromisos d’una unió política en la qual els seus membres han de tenir un nivell mínim de qualitat democràtica.
El president del Cercle d’Economia Jaume Guardiola va denunciar les manques de la política econòmica dels últims anys: “l’economia espanyola, i la catalana particularment, han tingut una evolució en quant a PIB per càpita o productivitat inferior a la del nostre entorn europeu. Ens hem estancat. I això en part s’explica perquè millorar aquests paràmetres exigeix una agenda de reformes que necessàriament ha d’estar per sobre del cicle electoral; i això requereix un mínim de consens.
El règim autonòmic, amb l’ingrés a la Unió Europea, hauria d’haver-se adaptat a ella.
És per tant, responsabilitat actual dels ciutadans i els polítics.
El problema és la insostenibilitat de l’Estat que ens portarà a un ajust enorme de la despesa pública.
Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per a assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havíem assumit com a socis d’un procés d’integració política i econòmica. I va generar, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable.
El 30 de gener passat es va publicar el rànquing corresponent al 2023 sobre percepció de la corrupció en el que Espanya baixa un lloc en la seva posició en el rànquing mundial (36/180) i quatre respecte a l’IPC 2020 (32/180).
El president del Comitè Assessor del Transparència Internacional, Manuel Villoria, ha subratllat en roda de premsa que en matèria de percepció de la independència judicial Espanya està a la cua d’Europa per interferències i “la constant intenció de pressionar del Govern” i els polítics en el Poder Judicial…
“Un poble que no ha sabut triar, controlar ni corregir als seus dirigents, no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió”
A Espanya és més fàcil i es necessita menys qualificació per a arribar a Vicepresident del Govern que a professor associat de facultat i a vegades, fins i tot a President de Govern amb menys preparació, per què serà? Igual és una de les raons de la ineficiència de la nostra democràcia.
Els intel·lectuals de la transició, a més d’haver-nos deixat el període històric de més prosperitat i llibertat, continuen demostrant la seva solvència professional i la seva defensa dels interessos dels ciutadans i de les bases de la democràcia plena amb una independència i saviesa que és difícil trobar en els nostres mitjans més influents.