“Expliquen que a l’antiguitat hi havia un savi que amb la seva saviesa irritava el rei del lloc.

Aleshores, el monarca el va voler anar a conèixer. Quan el va veure, el primer que li va preguntar va ser:

- Quants anys tens? -per aquella creença que la saviesa té a veure amb l’edat-.

El savi va respondre:

- No ho sé

“Una nit, tres amics ascendien pel pendent del Mont Sinaí, esperant arribar al cim abans de l’alba. Estaven ansiosos per respirar l’aire al qual havien sonat les veus de Déu i de Moisès centenars d’anys enrere.

“Fem una parada per reposar forces”, va proposar el de més edat en arribar a una plana de la muntanya, i els altres dos van assentir. Van encendre un foc, van repartir pa i formatge de cabra, i van omplir les copes de vi de Grècia.

“Hi havia una vegada, ... un savi monjo que passejava al costat del seu deixeble a la vora d’un riu. Durant el seu caminar, va veure com un escorpí havia caigut a l’aigua i s’estava ofegant, i va prendre la decisió de salvar-lo traient-lo de l’aigua. Però una vegada a la mà, l’animal li va picar.

El dolor va fer que el monjo deixés anar l’escorpí, que va tornar a caure a l’aigua. El savi va tornar a intentar treure’l, però de nou l’animal li va picar provocant que el deixés caure. Això va passar una tercera vegada. El deixeble del monjo, preocupat, li va preguntar per què ho continuava fent si l’animal sempre el picava.

“En una ocasió hi havia sis ancians savis que no gaudien del do de la vista, sent cecs i emprant el sentit del tacte per experimentar i conèixer les diferents realitats, éssers i objectes del món. 
Cap d’aquests savis no havia vist mai un elefant, i després de conèixer que el seu rei disposava d’un, li van sol·licitar amb humilitat poder conèixer el paquiderm, permetent que els ancians s’acostessin i el toquessin.

“Hi havia un granger que venia diàriament una lliura de mantega a un forner. Un dia, el forner va decidir pesar la mantega per veure si estava obtenint la quantitat correcta, cosa que no va ser així. Malhumorat per això, va portar el granger als tribunals.
El jutge li va preguntar al granger si estava fent servir alguna mesura per pesar la mantega.
El granger va respondre: «Sóc primitiu. No tinc una mesura adequada, però tinc una balança».
El jutge va preguntar: «Aleshores, com pesa vostè la mantega?».
El granger va respondre:

“En una muntanya hi vivia un savi que responia a totes les preguntes, dubtes i inconvenients que tenien les persones. Milers hi acudien diàriament per consultar-lo sobre els seus problemes. Un dia, en adonar-se de la dependència que s’estava creant al voltant dels seus consells, va decidir reunir-los tots al voltant de la gruta.