PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

No ho pensis... fes-ho!

Hi havia una vegada... un ós mandrós que vivia en un lloc molt transitat de la selva, per allà passaven els lleons quan sortien a fer exercici, les mosteles donaven petites passejades per allà i així molts animals concorrien el lloc. Un dia el mandrós va pensar:
- Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.
L’endemà al veure el mandrós la gran quantitat d’animals que passaven per allí, va pensar novament:
- Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.

A la setmana següent el mandrós novament va veure una gran quantitat d’animals passant per allà i va pensar novament:

- Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.
A la setmana següent el mandrós estava furiós i va sortir cridant i barallant -se amb el tigre qui havia posat un negoci de venda d’entrepans; just en el lloc en què ell havia passat setmanes pensant que seria bo posar aquest negoci. Més tard i més calmat, va comprendre que l’únic que podia fer era veure com el tigre emprenia el negoci que ell, amb anhels, va somiar durant setmanes però que no va ser capaç d’emprendre.

Petit relat anònim que ens pot ajudar a emprendre una idea.


I és que certament, les idees no valen res a menys que fem quelcom productiu amb elles.


Únicament les persones amb iniciativa, saben donar vida a les idees. Això és ser productiu, emprenedor... independentment si el projecte o idea, té èxit o no.


Resulta complicat explicar a algú que no porta dins un emprenedor que els sacrificis que ha de fer per posar una empresa en marxa no són realment sacrificis. Una persona amb esperit emprenedor sempre veu reptes on els altres veuen obstacles.


Creativitat, curiositat, capacitat de comunicació i valentia, són ingredients bàsics i indispensables entre altres, per a posar en marxa qualsevol projecte.

Algunes persones somien amb fer grans coses mentre altres, estan despertes i les fan.

Com deia un dels gurus més gran de la història de l’administració moderna, Peter Drucker:


“Per una idea pago 5 centaus, per una implementació d’una idea pago una fortuna”.

“InterSer” i Treball en grup

Hi havia una vegada... Un nen que robava a l’escola els llibres dels seus companys i, com si res els portava a la seva mare, qui, en comptes de corregir-ho, aprovava la seva mala acció.
En una altra ocasió va robar un rellotge que així mateix va lliurar a la seva mare. Ella també va acceptar el robatori. Així van passar els anys i el jove es va transformar en un lladre perillós.
Però un dia, agafat en el moment de robar, el van emmanillar les mans a l’esquena i el van conduir a la presó, mentre la seva mare el seguia, donant-se cops al pit. El lladre va trucar a la seva mare per dir-li alguna cosa a cau d’orella, però en apropar-se el fill, d’una mossegada, li va arrencar el lòbul de l’orella.
Recriminant la mare la seva acció, li va dir:
-No acord amb els teus delictes, acabes per ferir la teva pròpia mare!
A la qual cosa el fill va replicar:
-Si el primer cop que et vaig portar els llibres que vaig robar a l’escola m’haguessis corregit, avui no em trobaria en aquesta lamentable situació.

Llegeix més...

Controlar l’enfuriment

Hi havia una vegada... un noi que tenia molt mal caràcter. Ell mateix s’adonava d’això, se sentia malament, patia. Li va demanar consell al seu pare.

El seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, hauria de clavar-ne un darrere de la porta.

El primer dia, el noi va clavar 37 claus. Durant els dies que van seguir, a mesura que aprenia a controlar el seu temperament, en clavava cada vegada menys. Va descobrir que era més fàcil dominar-se que clavar claus darrera la porta.

Va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. El seu pare li va suggerir que retirés un clau per cada dia que aconseguís dominar-se.

Els dies van passar, i va poder anunciar al seu pare que no quedaven claus per retirar. L’home el va prendre de la mà, el va portar fins a la porta i li va dir:
Has treballat dur, fill meu, però mira aquests forats a la fusta: mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius com les que veus aquí. Pots insultar algú i retirar el que s’ha dit, però la cicatriu perdurarà per sempre.

Llegeix més...

e-mail

Hi havia una vegada... Un home que va perdre la feina. Després de buscar diversos mesos, s’assabenta que a Microsoft necessiten escombriaires. El gerent de relacions industrials li pregunta les seves dades, l’observa escombrar, el felicita i li diu: El lloc és seu. Doni’m el seu e-mail, per informar-li del dia i l’hora en què haurà de presentar-se.
L’home, desconsolat, contesta que no té e-mail, i el gerent de relacions industrials li diu que ho lamenta molt però que si no té correu electrònic, virtualment no existeix, i que, com no existeix, no li pot donar el treball.
L’home surt desesperat, no sap què fer i només té $ 250 a la butxaca. Llavors decideix anar al mercat de proveïment de fruites i verdures i compra un calaix de tomàquets de 10 kg. Va de casa en casa venent el quilo de tomàquets a $ 5. En menys de dues hores ha duplicat els seus diners; repeteix l’operació tres vegades, sopa en un petit restaurant i torna a casa amb $ 150.
S’adona que d’aquesta manera pot sobreviure, i cada dia surt més d’hora i torna més tard. Així duplica, triplica i fins quadruplica els diners en un sol dia. Amb una mica de sort aconsegueix comprar una camioneta, que un any després canvia per un camió; als tres anys, ja té una petita flota de transport.
Després de cinc anys, el bon home és amo d’una de les principals distribuïdores d’aliments del país. Llavors rep un agent d’assegurances i, en acabar la conversa, aquest li demana a l’empresari que li doni la seva adreça electrònica per enviar-li la pòlissa. L’home contesta que no té correu electrònic, i l’agent li diu:
-Si vostè no té correu electrònic i va arribar a construir aquest imperi, no vull imaginar-me el que seria si en té.
I el bon home replica:
-Seria escombriaire de Microsoft.

Llegeix més...

El valor de la humilitat

Hi havia una vegada... En un petit poblat, vivia un captaire molt conegut per tots els seus habitants, per la seva sorprenent capacitat de donar consells i ajudar les persones.
El captaire, només demanava la voluntat per oferir les seves sàvies paraules als habitants del poble.
Tal va arribar a ser la seva fama que el Rei, sorprès pel que li explicaven, va decidir visitar-lo i demanar-li consell. Després de visitar-lo, el Rei va quedar molt satisfet amb els consells del captaire i li va demanar que l’acompanyés a palau perquè pogués ajudar-lo en les tasques del dia a dia.
El captaire va accedir i va marxar a viure a un sumptuós palau.
Cada dia que passava, el Rei es mostrava més satisfet amb l’ajuda del captaire fins que va decidir prescindir de tots els seus consellers.
Un d’aquests consellers, ressentit per la decisió del Rei, va decidir espiar el captaire per descobrir d’on venia la seva capacitat per aconsellar tan sàviament. Per a la seva sorpresa va descobrir que el captaire abandonava el palau al vespre i hi tornava abans de que sortís el sol.
Un bon dia va decidir seguir-lo per veure què feia durant aquestes hores en què s’absentava del palau. Sorprès va veure com el captaire es dirigia al vespre a una cabana que es trobava als afores del palau. Aquí, el captaire es despullava de les seves riques vestidures i es tornava a posar els seus antics vestits. Després es ficava al llit a terra sobre un llit de palla. Al matí, el captaire es tornava a posar les seves riques vestimentes i tornava a palau.
El conseller es va dirigir al captaire i li va preguntar:
“Captaire, quin és el motiu pel qual et prives de les teves riques robes per tornar a posar-te les teves i dorms sobre el dur sòl podent dormir sobre un llit còmode al palau?”.
“Molt senzill”, li va contestar el captaire. “Per no oblidar-me mai del lloc d’on vinc”.

Llegeix més...

Fonts d’informació

El jove deixeble d’un filòsof savi arriba a casa d’aquest i li diu:
- Escolta mestre, un amic teu va estar parlant de tu amb malvolença...
- Espera! -l´interromp el filòsof - Ja has fet passar per les tres reixes el que vas a explicar-me?
- Les tres reixes?
- Sí. La primera és la VERITAT. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
- No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
- Almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
- No, en realitat no. Al contrari...
- Ah, vaja! L’última reixa és la NECESSITAT. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
- Francament, no.
- Llavors, va dir el savi somrient
- Si no sabem si és veritat, ni bo, ni necessari, oblidem-ho!

Llegeix més...

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC