PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

La mida importa

Sí, la mida importa! La mida dels nostres somnis, la mida dels nostres objectius, la mida dels nostres projectes, i d’això va avui: de mides!

Els catalans en general, tendim a ser poc ambiciosos en els projectes que tirem endavant, siguin personals com empresarials, i si després hi sumem que els projectes de forma natural són retallats, ens quedem amb poca cosa, amb somnis petits, amb projectes petits i amb objectius poc ambiciosos.
Últimament em trobo amb moltes discussions on aquest tema sobrevola sovint, que si això ho podem fer pas a pas, que si això s’escapa de les nostres possibilitats, que si aquest objectiu és massa valent… però també entenc la prudència… per tant la pregunta és: On és l’equilibri entre l’ambició i la prudència?
Ambició: Desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi.
Prudència: Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes

Per tant, minimitzar riscos pot ser la clau, però sense deixar anar un punt de bogeria, com bé deia Steve Jobs: “Stay hungry, Stay foolish”. Personalment em posa molt nerviós quan penso amb aquesta mentalitat tant d’aquí, tanta prudència fa ralentí les coses i crec que cal pensar gran, començar amb un toc de bogeria i ambició, i tenir la prudència en el dia a dia, sinó el que estem aconseguint es esbiaixar els projectes des del principi i no em sembla un bon inici.

Qualsevol creatiu dirà,“deixem voler coloms al principi, fem que la imaginació generi el concepte i després treballem-lo”, i per aquí vaig, no limitem des del principi i estiguem atents després dels riscos. Ja ho diu aquella frase: Que la prudència no ens faci traïdors (en aquest cas dels nostres propis actes).
I aquesta capacitat de discernir entre ambició i la prudència en fa un valor per a un emprenedor, i cal detectar aquest valor en la gent. Existeix algun mot que indiqui l’equilibri entre aquests dues posicions?

Tempus fugit i la brevetat de la vida

L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines. Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb cartes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

Llegeix més...

El procés català: La rebel·lió contra les elits

El procés Català va de rebel·lió, sigui quin sigui el desenllaç ha fet florir una dreta espanyola amb ferum dictatorial, una esquerra d’estat, un rei no electe amb interessos, s’han tret les màscares i s’ha vist que això no va de banderes, va d’unes elits contra un poble, des de la tecnocràcia funcionarial fins a l’IBEX i com no, passant per una prostituïda Europa dels pobles.

Llegeix més...

Empresa i independència

Quan estigueu llegint aquestes línies ja haurà passat l’1 d’octubre, i m’és impossible aventurar-me de dir-vos que haurà passat, tot és possible, el govern espanyol està ferit i la fera està desbocada. Independentment del que hagi passat el que està succeint es fascinant, i des del recolzament de les PIMES catalanes als sindicats obrers, que estan convocant una vaga general, que poder sigui la primera que serà fins i tot recolzada pels empresaris.

Llegeix més...

Joventut, atur i precarietat laboral

Aquest últim trimestre he tingut la sort de poder donar formació a un grup de joves de la nostra comarca, joves en molts casos en situacions complicades, famílies desestructurades, acollits en CRAES, i tot plegat m’ha portat a dues reflexions de certa importància.

La primera recau en adonar-se de situacions socials que ens pensem que son llunyanes, ja que molts cops vivim en una bombolla social, ja per què ens ho hem “currat”, o ja bé per una posició familiar benestant, i sense anar lluny, poder estar amb jovent que per A o per B els toca viure en situacions difícils, m’ha fet obrir els ulls d’una societat que no veu o no vol veure altres realitats, i que poc se’n parlen, i aquí també un toc de crítica amb aquest article.

Llegeix més...

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC