Estem vivint en una època en la que els poderosos de torn aprofiten les circumstàncies (o les creen) perquè la majoria de gent visquem amb por i ells en puguin treure un bon profit econòmic. En tenim diversos exemples. El que ens ha marcat més en els darrers dos anys ha sigut la Covid19, amb un tipus de gestió que ha arruïnat molts petits negocis i ha fet molt més “superrics” als grans propietaris de les empreses mundials de distribució i de comunicació i a les grans farmacèutiques que han multiplicat els beneficis; és a dir, que en comptes de reforçar tot el que ens és proper, la comunitat que ens pot donar suport si ens cal, hem engrandit el control de les nostres vides per part d’empreses multinacionals. I ja ens comencen a preparar per la setena onada per d’aquí uns mesos.

Aquest mes de gener Pro Vegueria Penedès ha comparegut a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament, al costat d’ altres entitats, per oposar-nos al projecte d’una nova línia privada d’alta tensió per portar electricitat generada per plaques solars de l’Aragó a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compartint amb els nostres representants quatre reflexions:
En primer lloc hem de canviar la idea que l’energia l’hem de portar de grans centres productors que estan lluny i hem d’anar cap a un sistema basat en molts centres petits i mitjans que formin una xarxa difosa en el conjunt del territori incloses les ciutats; és un sistema molt menys vulnerable que ens porta cap a la sobirania energètica. Per això caldrà aprofitar tots els espais possibles per produir-ne allà on fa falta. I quan es necessiti en grans quantitats, com a la indústria, caldrà produir-la en zones industrials.

Arribem al 2022 enmig d’un món ben mogut, en el que les 4 comarques penedesenques haurem de respondre a un seguit de reptes que marcaran el futur del territori i de la gent que hi vivim. Alguns d’ aquests reptes els hem posat a debat públic des de Pro Vegueria Penedès, i sense voler ser exhaustius, són:
Desplegar la Vegueria, posant en marxa Delegacions de diversos Departaments del Govern, de manera que es desenvolupin polítiques específiques pel Penedès pensades des d’aquí; alhora, encarrilar definitivament el Pla Territorial del Penedès.

Aquestes darreres setmanes he pogut parlar amb diversos productors de raïm, elaboradors de vins i escumosos del Penedès i tècnics del sector i el to que transmetien era molt semblant: els vins de la D.O. Penedès estan ben situats i si tenen alguns problemes són els mateixos que els de les D.O. més prestigioses. Per contra, dins el sector dels escumosos hi ha dos grups: el dels grans cavistes que han optat pels preus barats a costa dels viticultors, i els elaboradors mitjans i petits que, sota diversos paraigües, mantenen una qualitat i preu que permet seguir pensant que tenen un bon futur i que també el té el Penedès com a territori vitivinícola.

Els fons que la Unió Europea ha posat en marxa per preparar-nos per la propera generació després de la recessió provocada per la COVID19, l’Estat Espanyol els ha dividit en tres blocs, que finançaran part de projectes privats i que tot i les demandes de la Generalitat, per ara el decidiran els diversos ministeris; el que finança el sector públic estatal (Adif porta ja una bona despesa i s’han fet algunes convocatòries per ajuntaments) i el que ha de donar suport al sector públic que té les competències transferides, on sí que sembla que hi ha marge de decisió per part de la Generalitat en el cas de Catalunya.

Hem hagut de patir una situació tan dura com la pandèmia pel COVID, per que el conjunt de la nostra societat fóssim conscients de la necessitat de fer unes fortes inversions en el nostre sistema sanitari públic. Els hospitals de l’ Alt Penedès i el Garraf, i en concret el personal que hi treballa, han viscut una experiència molt dura però amb un resultat positiu perquè han demostrat la capacitat d’atendre la major part de les necessitats hospitalàries del territori amb un èxit notable.